La Unió Filharmònica d´Amposta

La Fila al FacebookTwitter: @lafilaampostaCanal Youtube de la Fila

Coral Aquae de la Unió Filharmònica d´AmpostaBig Band de la FilaAPIMA. Associació de Pares i Mares d´Alumnes de l´Escola de Música de la Fila
Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta

23/NOV/2011

PROGRAMA DEL CONCERT DE SANTA CECÍLIA 2011

Amb l´actuació de la Coral Aquae, la Banda Juvenil de l´Escola de Música i la Banda de Música de la Unió Filharmònica.

Coral Aquae

Senzenina   Cançó sudafricana / Harm: Adrian Schmid
Only you   Melodia: Clarke / Arranj.: Saren Sigurd Rarrell
Amor particular   Lluís Llach / Adaptació: Xavi Cassanyes
Adiós, muchachos   Lletra: Cesar Felipe Veldani / Música: Julio César Sanders / Adaptació: J. M. Diez Resina

Directora: Núria Ferré Cardona

 


Abans de l´actuació de la Banda Juvenil es farà entrega de les mencions d´honor als alumnes de l´Escola de Música, Guillem Duran Solé i Irene Espuny Sanchís.


 

Banda Juvenil de l´Escola de Música

La Rodana (pas-doble)   Ferrer Ferran
Condacum   J. Van der Roost
Concerto d´amore   Jacob de Haan

Director: Jacint Gisbert Serrat

 


 

Banda de Música

Fantasía del pasodoble*   Lionel Beltrán Cecília
Atlàntida*   Tomàs Simón Plazas
The Planets
4t moviment - Jupiter
  Gustav Holst
Arranj. Carles Royo
Himne de 80è Aniversari de la Fila   Música: Tomàs Simón Plazas
Lletra: J. Miquel Simón Plazas

Director: Carles Royo Baiges


 

*Nota sobre l´obra “Fantasía del pasodoble” de Lionel Beltrán.

La “Fantasía del Pasodoble” és un pasdoble de concert, ple de ritme, alegre, amb casta i amb uns fragments un poc flamencs, que fan que l’oient sempre tingui present el record i el reflex del “garbo” del més genuí sabor espanyol, tant representatiu d’aquests tipus de composicions.
Aquest pasdoble és molt canviant, degut a la quantitat de canvis de tonalitat que van succeint durant el pas dels compassos. Una de les peculiaritats més significatives és que ha estat escrit amb compàs de 3/4, i no 2/4 com s’escriuen habitualment aquest tipus de composicions.
El pasdoble comença a molt baixa intensitat, solament trencat pel so dolç i profund del fliscorn, que va responent amb alguna que altra floritura als pocs instruments que comencen. Amb el pas dels compassos, se’n van sumant més fins arribar amb força tots junts abans del “trio”, una de les parts més esperades, pel protagonisme que té l’instrument solista. En aquesta composició, l’elegida és la trompeta, que amb la seva melodia alegre i plena de “brio” porta l’espectador a gaudir de la sonoritat i a aquella devoció del moment, en que molta gent espera per a dir el seu: Olé...! Tant característic i lligat al món de la tauromàquia.
Durant el pasdoble els instruments de percussió li van donant a la composició uns petits tocs sonors que simulen el trot d’un cavall i els seus cascavells, les castanyoles amb el seu so tan significatiu i les palmes tant flamenques entre d’altres instruments que van donant color al pasdoble i un toc d’alegria i diferents sonoritats, però sempre sobresortint amb petites pinzellades discretes enriquint el pasdoble.
Finalment es va acabant amb una gran intensitat, amb la majoria d’instruments “aguts”, fent la melodia amb força, i els “greus”, fent els seus contracants, fins arribar als últims compassos, on hi trobem el punt culminant d’aquesta obra amb tan sabor espanyol.

 

* Nota sobre l´obra “Atlàntida” de Tomás Simón Plazas

Atlàntida està inspirada en la llegenda de la mítica illa. Estructuralment s´aprecien dues parts diferenciades. La primera part comença amb una introducció en la que s´exposa un motiu musical de tres notes que serà recurrent al llarg de l´obra. Tanmateix, destaca pels seus temes enèrgics, dinàmics i pomposos, contrastats amb d´altres de caràcter melòdic. Aquests motius són una alusió al caràcter i el tarannà de la civilització desapareguda, així com una descripció paisagística acurada, descrits als diàlegs “Timeus i Críties” de Plató.
La segona part de l´obra descriu l´altra Atlàntida, la perduda, la solitària, l´oblidada, la que descansa sota l´oceà. En definitiva, l´obra vol convidar a la reflexió a través del mite i deixar constància del caràcter fugiser de la vida.



T´agrada cantar?