La Unió Filharmònica d´Amposta

La Fila al FacebookTwitter: @lafilaampostaPicasa de la FilaCanal Youtube de la Fila

Coral Aquae de la Unió Filharmònica d´AmpostaBig Band de la FilaAPIMA. Associació de Pares i Mares d´Alumnes de l´Escola de Música de la Fila
Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta

21/JUN/2016

Concert de l´Orquestra Simfònica de les Terres de l´Ebre

Dissabte 2 de juliol, a les 20.30 h, a l´auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta.
Chason de matin d’E. Elgar Suite nº 1 de Peer Gynt d’E. Grieg
Simfonia núm. 31 Paris de W. A. Mozart

Programa de concert

 

1ª part

 

1. Chanson de matin Op.15 nº 2...............................................Edward Elgar

 

2. Simfonia nº31 en Re Major, K 297/300a............................W. A. Mozart

1.      Allegro assai

2.      Andantino

3.      Allegro

 

 

2ª part

 

3. Suite nº1 de Peer Gynt, Op. 46.............................................Edvard Grieg                                                  

1.      Al matí

2.      La mort d’Âse

3.      La dansa d’Anitra

4.      A la cova del rei de la muntanya

 

  

Ivan Launes, concertino

Jordi Bonilla, director


Notes al programa

 

La Chanson de Matin, op. 15 nº 2 és una obra musical composta per Edward Elgar per violí i piano, i més tard orquestrada pel compositor. Va ser publicada el 1899, encara que es creu que va ser probablement escrita el 1889 o 1890 . La versió orquestral de l´obra va ser publicada dos anys més tard, i estrenada, juntament amb la Chanson de Nuit.

Se l´ha comparat sovint amb la seva peça "companya" Chanson de Nuit , op. 15 No. 1, i, encara que la crítica s´ha descrit com menys profunda, el seu atractiu melòdic fresc ha ocasionat que esdevinga més popular.

Elgar cita breument la melodia en el segon moviment del seu Quartet de corda en Mi menor de 1.918 .

La Simfonia núm. 31 en re majorK. 297 (K. 300a), coneguda també com a Simfonia París, fou escrita el 1778 per Wolfgang Amadeus Mozart. Va ser estrenada en els Concerts Espirituals de París.

Tal com el compositor havia esperat, la Simfonia en re major fou tremendament popular. No solament va compondre específicament per als músics de París sinó que fou prou complaent també per a substituir el que tenia amb un moviment lent més curt, quan Le Gros es queixà de les excessives modulacions. El moviment original, que ha estat restaurat per les interpretacions modernes, presenta les cordes en algunes figuracions ràpides.

En un sentit, la capacitat del compositor en escriure per a un conjunt particular, més el seu desig de compondre una simfonia que s´ajustés als gustos del públic (i de Le Gros), assegurà l´èxit. Le Gros la declarà la millor simfonia que s´havia escrit mai per a la seva sèrie i el públic restà encantat amb ella. En un altre sentit, malgrat tot, l´obra fou un fracàs, doncs no assolí l´èxit quant a atraure a cap noble interessat a contractar al compositor. La pauta que atacà en Mozart al llarg de tota la seva vida es repetí en aquest cas: la música fou un èxit, però el compositor seguí sense feina.

Peer Gynt són dues suites compostes per Edvard Grieg el 1874 basades en la seva pròpia música d´escena per a l´obra teatral Peer Gynt del dramaturg noruec Henrik Ibsen. Dels 22 números, Edvard Grieg en seleccionà vuit, arranjant-los i reorquestrant-los per a orquestra simfònica.

Peer Gynt és una de les obres més belles de la literatura universal del segle XIX, el viatge iniciàtic, o tal vegada la fugida, de Peer Gynt, un antiheroi i fanfarró. En l´actualitat (al contrari que els seus contemporanis) sabem que aquesta obra va tenir la fortuna d´estrenar-se amb música del més gran compositor noruec de tots els temps.

Per l´enorme quantitat de text dramàtic de Peer Gynt, Grieg va compondre ni més ni menys que vint-i-set números instrumentals i vocals. Grieg acceptà l´encàrrec d´Ibsen el 1874, quan el dramaturg revisava la seva obra, que per una vegada havia tingut una mala acollida. 


Participants en la producció


VIOLÍ

Ivan Launes (concertino), Núria Ortí (cap de segons violins), Laura Bernaus, Pau Guiu, Rut Queralt, Òscar Túnez, Àngels Espiell, Òscar Ologaray, Judith Franch, Míriam Dámaso, Anna Falcó, Júlia Àvila.    

VIOLA

David Matheu, Fabienne Tassart, Albert Espiell.

VIOLONCEL

Jesús Valls, Cinta Salvadó, Maria Merino, Ariadna Besalduch, Ricardo Rey.

CONTRABAIX

Rafel Iniesta, Roser Alemany, Pau Llopis.

FLAUTA

Elisa Molpeceres, Paula Caballé.

OBOÈ

Maite Lopeandia, Sara Ros.

CLARINET

Ricardo Forner, Júlia Solà.

FAGOT

Rosa Iniesta, Llorenç Monfort.

TROMPETA

Paula Solà, Miquel Ferrer.

TROMPA

Anna Sanz, Aida Beltri.

TROMBÓ

Santi Ruiz, Clara Iniesta, Aleix Lluís.

PERCUSSIÓ

Adrià Subirats, Joan Lombarte


Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta > Arxiu de notícies > Concert de l´Orquestra Simfònica de les Terres de l´Ebre


T´agrada cantar?