«Música, dansa i amor, un viatge pel barroc de la cort i el teatre»

El programa del concert que ens oferirà Harmonia del Parnàs el dissabte 3 d'octubre i que actuarà en formació de trio instrumental més una cantant, ens mostrarà una panoràmica d’un barroc musical molt atractiu amb una selecció d’obres que els músics de l’època van escriure en torn l’amor o bé en el marc dels teatres i les festes cortesanes. Entre aquestes peces hi trobem ritmes de dansa i cantates amb textos amorosos d’autors catalans, com és el cas de Pere Rabassa o de les Amèriques, a més de belles melodies dels coneguts Arcengelo Corellio i Antonio Vivaldi.

Harmonia del Parnàs

Harmonia del Parnàs interpreta obres anteriors al 1800 amb instruments i criteris històrics, respectant les particularitats estètiques i teòriques de cada lloc i període concret. El seu repertori, escollit a partir de la recerca musicològica de fonts musicals i documentals d'arxius i biblioteques de tot el mon, recull diferents gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, essent les seues interpretacions el resultat d'un estudiat exercici d'equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical.

Harmonia del Parnàs ha estat convidada per importants festivals, institucions i auditoris nacionals i internacionals com, entre altres, el Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peñíscola, el Museu d'art hispanoamericà "Isaac Fernández Blanco" de Buenos Aires, el Festival de Música Renaixentista i Barroca de Vélez Blanco, l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló, la Institució "Milà i Fontanals" (Barcelona) del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el Festival Internacional de Santander, el Museu d'Història de Barcelona, l'Auditori de Conca, el Festival Medieval de Elx, la Biblioteca Nacional de Catalunya, l'Auditori de Lleó, etc. Harmonia del Parnàs ha recuperat, interpretant per primera vegada en concert públic en temps moderns, més d'una dotzena de villancicos i algunes obres litúrgiques de Josep Escorihuela (Morella -Castelló-, 1674; Tortosa -Tarragona-, 1743), una considerable i representativa mostra de la producci ó castellana i llatina de José Pradas Gallén (Villahermosa del Río -Castelló-, 1689-1757), així com un nombre significatiu de composicions de Pere Rabassa (Barcelona, 1683; Sevilla, 1767) entre les quals cal destacar, per la seua magnitud, el Requiem "per a exèquies reials", escrit per a 8 veus i orquestra. Entre els darrers treballs de recuperació de patrimoni musical hispànic d'Harmonia del Parnàs, destaca la seua interpretació per primera vegada en concert públic en temps moderns, de les òperes de Manuel Ferreira "El mayor triunfo de la mayor guerra" i de Francesco Corradini "La Dorinda" en el marc del Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peñíscola.

Els enregistraments d'Harmonia del Parnàs recullen part del esmentat repertori en treballs com "Arda el Ayre" (la mà de guido), "Requiem" (la mà de guido), el monogràfic de José Pradas Gallén "La tierra llora afligida" editat en la col.lecció discogràfica "Patrimoni Musical Valencià" de la Generalitat Valenciana nominat als PREMIS DE LA MÚSICA 2008 en la secció de "Millor Intèrpret de Música Clàssica", "Salve Regina" (Tempus) i "Bárbaro" (Tempus).

Beatriz Lafont, soprano

Naix a València, on estudia guitarra i cant en el Conservatori Professional de Música. Després d'obtenir, en juny de 2002, el Segon Premi Fi de Grau Mitjà en cant, continua els seus estudis en el Conservatori Superior amb la soprano Gloria Fabuel. Actua en el Palau de la Música de València en la producció "Me llamo Mozart" cantant àries de "La Flauta Mágica" (Reina de la nit i Papaguena), "Las bodas de Figaro" (Susana) i "Don Giovanni" (Zerlina), i participa en altres representacions de "La Flauta Mágica", "Amahl y los visitantes nocturnos" de Menotti, i "Suor Angélica" de Puccini, en el rol de suor Genovieffa. En 2006 és guardonada amb el tercer premi de Música de cambra, Premi del públic i Premi a la millor intèrpret de la Comunitat Valenciana en el V Certamen Internacional de Guitarra Luys Milán Vila de l´Olleria.

Guanya per concurs una beca del Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana) per perfeccionar la seua formació, i es trasllada a L'Haia on obté el Màster de Cant de Música Antiga en el Conservatori Reial, especialitzant-se en la música del primer barroc italià, amb la particularitat d'adoptar la pràctica comú de l'època, d'acompanyar-se ella el cant amb la tiorba. En aquest Conservatori treballa amb Fabio Bonizzoni (La Risonanza), Charles Toet (Concerto Palatino), Emilio Moreno i Christina Pluhar (L'Arpeggiata), i interpreta el rol principal en La Pellegrina dirigida per Mike Fentross, obra en la qual canta a la vegada que se acompanya amb la tiorba.

Estudia cant amb Rita Dams, Michael Chance, Jill Feldman i Peter Kooij, i tiorba amb Mike Fentross i Joachim Held, i assisteix a classes magistrals amb Robert Expert, Donald Sultzen, Wolfrang Rieger, Enedina LLoris, Marta Almajano, Cristina Miatello, Evelyn Tubb, Miguel Zanetti, Lambert Climent, Stephen van Dyck, Johannette Zomer, Fred Jacobs i Maargret Honig.

En el camp de la música antiga col.labora amb diferents agrupacions europees com Las Esferas, Musica Poetica, La Academia de los Nocturnos, Ribattuta Ensemble, Le Jardin Secret, Os Orphicum, Collegium Musicum Den Haag i Música Temprana, amb les quals ha actuat en prestigiosos escenaris i festivals com el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peñíscola, el Festival "Música, Història i Art" (València), el Fringe Festival Oude Muziek (Utrecht), el Festival Classique (L'Haia), el Festiwal Twórczosci Religijnej (Polònia), el Dag Oude Muziek de Bilzen (Bèlgica), la Edizione Pievi & Castelli in Musica (Itàlia) o el Cyclus Koncertu Staré Hudby Brno, entre altres. Amb Harmonia del Parnàs, sota la direcció de Marian Rosa, ha estrenat vàries composicions espanyoles inèdites dels segles XVII i XVIII, i recentment ha realitzat concerts en Buenos Aires.

Marian Rosa Montagut, clave i direcció

Natural de Benifaió (València), inicia allí la seua formació musical amb el clarinet i el piano, rebent les primeres lliçons de solfeig del seu pare. Després d'uns anys compaginant els estudis universitaris (Llicenciatura en Filosofia, Universitat de València 1994) i els musicals (Professora de Piano, Conservatori Superior de València 1993), s'especialitza en música antiga i barroca, finalitzant els estudis superiors de clave amb J. L. González Uriol en el Conservatori Superior de Música de Saragossa. Ha estudiat clavicèmbal amb Albert Romaní i Eduard Martínez, assistint a cursos de perfeccionament, entre altres, amb J. Ogg, R. Alesandrini, W. Jansen i E. López Banzo. Interessada per la direcció coral, assisteix a cursos impartits per J. R. Gil-Tàrrega, V. Negreiros i M. Smith, entre altres.

Fundadora d'Harmonia del Parnàs és la clavecinista i directora d'aquesta agrupació amb la qual ha enregistrat cinc CDs i col.labora, com a organista, clavecinista i directora, amb altres agrupacions especialitzades en concerts i enregistraments. La pràctica musical en el camp de la música antiga la porta a sentir una profunda inclinació per la musicologia històrica, i després d'obtenir el D.E.A. del Doctorat en Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, està finalitzant la tesis sota la tutela del Dr. Antonio Ezquerro. Ha estat becada per la Generalitat de Catalunya en diverses ocasiones: Beca FI (quatre anys) en el Departament de Musicologia de la Institució "Milà i Fontanals" -Barcelona- del Consell Superior d'Investigacions Científiques, tres beques per realitzar estades a l'estranger (Frankfurt, Londres-Cambridge i Roma), etc. En 2006 guanya per concurs públic un contracte de tècnic del Ministeri de Ciència i Tecnologia en el marc del projecte I+D "El fondo antiguo de música de la cated ral de Barcelona conservado en la Biblioteca de Cataluña. Estudio de las fuentes y recuperación patrimonial. 2: El repertorio en lenguas romances". Forma part de l'equip de recerca de diferents projectes del Ministeri i la Generalitat, per a treballar el repertori barroc de l'Antiga Corona d'Aragó en diferents arxius i biblioteques, i en 2009 guanya el premi-beca d'investigació de la Fundación Durán-Martí, que comporta la publicació d'un llibre, amb el projecte "Trajectòria i producció del Mestre de Capella Baltasar Sanz".

Des de fa uns anys compagina l'activitat interpretativa amb la recerca musicològica, publicant els resultats dels seus treballs en Anuario Musical (CSIC), Diccionario de la Música Valenciana (SGAE), Cantad serafines. Tres villancicos de José Pradas (Tritó-IVM), Història de les Terres de l'Ebre (Fundació Ilercavònia-urv), etc. fent-se també càrrec de la direcció del Centre d'Investigació i Difusió Musical TEMPUS, ubicat a València. Així mateix, des de 2009 és professora de clavecí en el Conservatori Professional de Música de Torrent.