ARASA GARGALLO, JOSEP MARIA.

Josep Maria Arasa i Gargallo va néixer el 19 de febrer de 1909 a la veïna ciutat de Roquetes. Fill de Josep Arasa Pegueroles i Mercedes Gargallo Felipó fou el més gran dels cinc fills que va tenir el matrimoni: Teresina, Lluís, Mercedes i Joan.

 

Seguint la tradició familiar, la seva primera ocupació fou com manobre amb el seu pare i el seu avi. Anys més tard aquesta tasca la va combinar amb l´aprenentatge de l´ofici d´impressor.

 

Als 9 anys, començava a aprendre música amb el mestre Jaume Rovira de Roquetes, el seu primer instrument va ser el requint i ja l´any 1921, formava part d´un grup de música dedicat a amenitzar balls. La seva primera actuació com a músic data del 25 de desembre de 1921, on segons el seu propi testimoni "vam oferir un gran ball a La Lira Roquetense per la tarda".

 

El seu primer contacte amb La Unió Filharmònica no fou musical, si no que el seu avi, el seu pare i ell mateix, van formar part dels obrers que van construir el primitiu local de la Unió Filharmònica, llavors Sindicat de Regs, al carrer Miralles. Ja per aquells temps va manifestar la seva il·lusió per dedicar-se a la música, comentant que ell algun dia podria dirigir aquella banda.

 

L´any 1922 es va fundar la "Lira Roquetense", una banda juvenil a l´empara de la "Sociedad Obrera Instructiva de Socorros Mutuos" del mateix nom. Al gener de l´any 1922 començà a rebre les primeres lliçons de piano del mestre Jaume Rovira, director de l´esmentada banda. Juan Cid Mayos, director de la Unió Filharmònica aquells anys, també fou professor seu, ja que aquest s´havia desplaçat per dirigir la banda de Roquetes quan el seu director titular, Jaume Rovira, va recaure en una malaltia que el portaria a la mort a finals de l´any 1922.

 

Durant l´any 1922 amb aquesta banda i amb l´orquestra va realitzar tota mena d´actes musicals a Roquetes: ball de mascares per carnaval, serenates al carrer, festes majors de Roquetes, processó de Corpus, i a Sant Carles de la Ràpita. En ocasió de la visita d´un cor de Terrassa a Tortosa, van anar a rebre als cantaires i van tocar per a ells en acabar el sopar. Sovint actuaven als entreactes de les funcions teatrals i tal i com ens consta també dos nits de ball a Jesús, ball a un cafè i cercavila la nit del 31 de desembre de 1922. Aquell mes de desembre Jaume Rovira mort i el succeeix en la direcció de la Banda de Roquetes Federico Zaragoza i Antó.

 

L´any 1923, el llavors jove Arasa va coincidir a Tarragona amb La Unió Filharmònica d´Amposta amb motiu del Certamen de Bandes Civils i Militars organitzat per aquella ciutat, essent el solista de requinto en l´obra de lliure elecció "La cruz de honor". En aquella expedició roquetense a Tarragona formaven la banda 22 músics. (1 Flauta, 1 Requint, 7 Clarinets, 1 Sax Alt, 1 Fiscorn, 2 Trompetes, 3 Trombons, 2 Baixos, 1 Bombo, 1 Caixa, 1 Plats i 1 Triangle).

 

Aquest any 1923 va iniciar col·laboracions esporàdiques com a requint a la Banda Municipal de Tortosa. Sense deixar la seva activitat amb l´orquestra de ball participava als balls de l´Arrabal de Crist amb 8 músics més. La seva dedicació i activitat per la música no li impedia assistir a les actuacions de les artistes que amenitzaven les nits de festa a Roquetes i Tortosa. Molts cops en finalitzar l´actuació plegaven els instruments i marxaven sense pausa a veure l´artista que aquella nit estava actuant al teatre més proper.

 

La feina de la banda de Roquetes era tal, que ja al 1924, quan comptava 15 anys d´edat, el mestre Zaragoza deixava a les seves mans la direcció de la banda roquetense quan aquesta per l´excessiva feina s´havia de dividir per atendre les demandes d´actuació.

 

En els anys que seguirien fins el 1927, la llista de ciutats i llocs on va actuar és extensa: Roquetes, Amposta, Sant Carles l´Ametlla de Mar, Barcelona, Jesús, Raval de Crist, La Sénia, Calafell, Sant Pere de Riudebitlles, etc. i els actes i llocs on actuava formen part de la història i vida en temps de lleure dels nostres avantpassats: cercaviles, ball de tarda, ball de nit, Centre Republicà de Jesús, Centro Jaimista, carnavals amb ball de tarda i nit, bous, música per sessions de cinema, ball de la pinyata, ball del "racimo", música per als entreactes de les companyies de varietats que visitaven els teatres.

 

Al setembre de 1927, quan tenia 18 anys, reprèn altre cop l´ofici d´impressor als tallers de l´impremta Viladrich i abandona definitivament la feina de paleta. Aquest canvi l´orienta sense dubtes a la música, a la qual vol dedicar-se plenament, així que reprèn els estudis de piano, harmonia i composició amb Mn. Ramon Ortiz, mestre de la Capella de la Catedral de Tortosa i, sota el seu consell els finalitza al Conservatori de Barcelona. 

 

En els seus nombrosos escrits, no només hi deixa constància de les seves activitats musicals, si no que també reflexa el seu amor i passió per la música, la seva amistat i fraternitat amb la resta de músics. Trobem constància dels dinars, viatges junts amb carro, cotxe o tren, els balls que sovint ballava, les serenates, en definitiva queden paleses les seves vivències més destacades i que ens parlen de més coses que la pròpia música. L´any 1929 s´incorpora a files a la Banda del Regiment de Luchana núm, 28 de Tarragona.

 

La seva plaça dins la banda és la de fagot i amb aquest grup obté el primer premi del Certamen de Bandes Militars de Barcelona l´any 1929. Allí iniciarà una estreta amistat amb Jose Mª Malato, oboè de la banda, i que anys més tard es farà càrrec de la banda de música "La Primitiva" de Llíria per fer-la viure una de les seves dècades (1960-1976) més glorioses.

 

L´any 1931, en acabar el servei militar torna a Roquetes on formarà part de l´orquestra "Dertusa" (a partir de 1932) i "Pro-cultura" (des del 1935).

 

L´any 1937 es mobilitzat obligatòriament i al 1939 fuig a França, des d´on es deportat més tard. Es confinat al "Campo de Concentración de Prisioneros de la Merced" a Pamplona i d´allí el traslladen a Tarragona. A Tarragona funcionaven tres centres d´internament: Pilats, La Punxa (coneguda per "l´habilitada") i les Oblates, aquest darrer només per a dones. Empresonat a la presó de La Punxa, es va organitzar una banda formada pels presoners i que ell mateix dirigia . Allí va coincidir amb Eliseu Sans Sebastià (a. "lo melso") i Batista Bel Balaguer (a. "lo del rifaire") tots dos d´Amposta i membres de La Unió Filharmònica. Anys més tard els dedicaria un pas-doble: Bel-i-Sanz.

 

El 1939 es alliberat de la presó, encara que pendent del Consell Guerra que no es celebrarà fins l´any 1940. Josep Mª Arasa estableix la seva residència a Tarragona, on formarà part de la Banda Municipal que per aquell temps dirigia Santiago Lario Balimanyas.

 

L´any 1940, el Consell de Guerra dicta el sobreseïment temporal del seu cas i aquest mateix any contrau matrimoni amb la que seria la seva esposa, Adelaida. Totes les activitats musicals del Mestre Arasa des de l´any 1940 fins el 1944, estan a cavall de Tarragona i les nostres terres, amb un anar i tornar constant per atendre els compromisos dels diferents grups on participava.

 

Durant els anys 1943-44 va tocar la tible en una cobla que a part de fer audicions de sardanes i revetlles, acompanyava els ballets que van participar i guanyar premis als "Concursos de Coros y Danzas de la Sección Femenina" a València i Madrid. Com a professor de saxòfon forma part d´orquestres de ball de l´època com la "Odeón", "Constantí", "Paüls", "Azules", "Godall", "Satelites", "Federico", "Pro-cultura", "Nueva Espanya", "Bolero", "Bohemios", "Canonja" i "Torredembarra", amb les quals es dedicava a amenitzar actes nocturns, revetlles i festes majors dels pobles, així com les Bandes de Tarragona i Tortosa i Banda de F.E.T de Reus que ell mateix dirigia.

 

L´agost de 1944, la Unió Filharmònica es troba sense director, Agustí Rafales, que ha ostentat el càrrec interinamente després de la guerra civil, ha tingut dos successors, Lluís Sansa Oromí i Sixto Mir Baldrich, que no han durat en el càrrec. Presentant-se ja les Festes Majors és necessari trobar un director per que la banda pugui actuar amb serietat i qualitat a les festes. La junta directiva inicià gestions d´urgència a la recerca d´un director per la banda. Eliseo Sans i Batiste Bel ja coneixien a Arasa, van coincidir tancats a la presó de la Punxa a Tarragona després la guerra i coneixien del seu talent. Serà a través d´ells que s´iniciaran contactes per portar-lo a Amposta i donar-li la responsabilitat musical de la Entitat.

 

L´1 de novembre de 1944 Josep Mª Arasa estava treballant a Tarragona i la proposta laboral que se li ofereix a Amposta l´obligaria a deixar la feina per poder complir amb els assajos i l´acadèmia de música. S´arriba a un acord econòmic-laboral i al mateix temps, a partir de la nova junta de govern del 4 de març de 1945, el nou director de la banda passa a formar part de la junta directiva, exercint les funcions de director artístic. En aquesta casa trobarà el mestre músics com Agustí Rafales, Hilario Drago, Agustí Estellé (a. de Ropa), José Duran, Josep Ferré (a. Picholí), Juan Garcia (a. lo Galan) o Joan Gil (a. Perico) amb els qui sempre compartiria una gran amistat i dels quals rebria un suport incondicional.

 

El 21 de novembre de 1944 va realitzar el seu primer concert de presentació als socis. L´any 1945 es formalitza, amb el suport unànime dels membres de la banda de música, el nomenament de Josep Mª Arasa i Gargallo com a director definitiu després d´un primer any de treball plegats. La seva primera promoció d´alumnes a la banda (1945) van ser els musics: Antonio Solé, Juan Vidal, Hector Pitarch i Emilio Bonet.

 

Les seves atribucions i obligacions afectaven a tota la part artística i moral de la banda, procurant la seva millora i disciplina, encarregar-se dels ensenyaments de solfeig i dels instruments dels alumnes i -cobrant per compte propi- les classes als alumnes, 5 ptes mensuals als fills dels socis. Quant a la banda les seves obligacions eren realitzar dos assajos setmanals i els necessaris d´acord amb els músics, poden exigir la junta directiva els concerts que es tingueren que celebrar.

 

El càrrec de mestre-director suposava que tots els anys els alumnes de l´escola serien avaluats per la junta directiva i membres nombrats de la banda de música que donarien fe de la tasca realitzada. A proposta del director els alumnes s´incorporarien a la banda desprès de superar sis anys de solfeig i tres d´instrument.

 

La seva tasca al front de la banda no va fer-se esperar, ja l´any 1945 havia arranjat diverses peces per la mateixa, tasca que mai va deixar de costat, enriquint el patrimoni de l´arxiu de la societat.

 

Des de l´any 1945 fins el 1950 va arranjar 6 obres del repertori simfònic, 10 pasdobles i 22 sardanes. Durant els seus primers 10 anys al front de l´Escola de Música van ingressar a la banda 46 músics.

 

La tasca de director de la Banda de Música i de l´Escola de Música de La Unió Filharmònica va emplenar la seva vida professional a la nostra ciutat. Les hores lliures les dedicava a escriure música, arranjant i copiant els papers que després els músics interpretarien sota les seves ordres. Ell era l´únic professor de l´Escola de Música, per les seves mans passaven cadascun dels alumnes: solfeig, teoria, instrument, tots els dies, alumnes d´un en un: flautes, clarinets, saxos, trompetes, trombons, etc dominava i coneixia la tècnica de cada instrument i així, de les seves classes, van sorgir músics de qualitat de totes les especialitats instrumentals.

 

Bandes de música com les de Roquetes, Tortosa, Tarragona, Reus o Vinaros, es van possar sota les seves ordres quan acudia a aquestes ciutats com a director convidat o titular. Entre els guardons i premis rebuts al llarg de la seva dilatada carrera artística, destaquen els següents: Medalla de Plata de l´Ajuntament d´Amposta, Medalla de Plata de l´Ajuntament d´Ulldecona, Distinció Artística del Patronat Municipal de Música de Tortosa, Medalla de Plata del Sindicat de Música de Tarragona, Distinció Artística en Plata de l´Ajuntament de Roquetes, Director Honorífic Perpetuo de Roquetes, Fill adoptiu de la Ciutat d´Amposta, Director Honorífic de La Unió Filharmònica.

 

 

De la seva feina a La Unió Filharmònica durant 34 anys, en poden donar constància els 472 alumnes que van rebre les seves classes, els 145 músics que van ingressar a la banda, les més de 800 actuacions realitzades, els més de 300 concerts, les més de 500 cercaviles, les quasi 100 processons, les 138 obres arranjades, els quasi 5000 manuscrits sorgits de la seva ploma, les 91 poblacions visitades i sobretot sobretot, el seu amor, entrega i fidelitat a la Banda de Música de La Unió Filharmònica d´Amposta, la Societat que va rebre el millor del seu talent i de la seva vida.

 

Carles Royo i Baiges
Director de La Banda de Música La Unió Filharmònica d´Amposta

 

Informació relacionada amb la celebració del Centenari del naixement de Josep Maria Arasa i Gargallo.

Concert-homenatge al Mestre Arasa. Amposta 9 de maig de 2009.

 

Exposició Centenari del naixement de Josep Maria Arasa. Sala d´exposicions de Caixa Tarragona d´Amposta. Del 22 al 29 de novembre de 2009.

 

Inauguració del bust Josep Maria Arasa. Plaça Mestre Arasa d´Amposta. 20 d´agost de 2010.