L´Escola de Música

L´Escola de Música de La Unió Filharmònica, té els seus orígens a l´any 1917 amb la formació per part de la  gent d´Amposta d´una Banda de Música. Aquesta iniciativa cultural portada a terme a principis de segle, vindria amb el temps, a omplir un buit cultural dintre l´àmbit local i comarcal.

Seria molt difícil el poder explicar aquí el desenvolupament d´aquesta Escola perquè ens manca qualsevol tipus de document que pugui donar validesa a les nostres paraules.

L´Escola de Música d´aquesta entitat, com les diferents escoles de  les restants entitats musicals, ha estat fruit d´una tasca callada  i quasi sempre ignorada per les institucions.

Durant els 94 anys, l´Escola de Música, tot i que la Banda i la Banda Juvenil son indispensables per a que la Societat tingui raó de ser, ha estat l´eina principal que ha impulsat el creixement i la supervivència de la Banda de Música, donant a aquesta, any rera any nous components.

En els seus inicis l´objectiu de l´Escola, com eina per l´ensenyament, va ser la de donar un coneixements musicals als habitants del poble d´Amposta - que cap el l´any 1917 eren un 4000 habitants- per tal de poder consolidar una formació, la Banda de Música, i així assegurar la seva continuïtat com a grup musical.

Aquest objectiu ha estat l´únic de l´Escola fins fa pocs anys. Amb el pas del temps l´alumnat, els seus directes responsables, els pares i la realitat social i cultural del moment han demanat cada vegada més una oficialitat dels estudis realitzats pels seus fills, el que ha portat ha canviar els plantejaments que aquesta Escola havia tingut des de feia tant temps.

L´Entitat i la seva Escola van seguir aquest camí fins l´any 1978. Aquest any no és que tot canviés radicalment, però es van iniciar les primeres reformes.

Durant tots els anys anteriors i des de la seva fundació, els alumnes que estudiaven a l´Escola de música, tot i que tenien un rendiment veritablement alt, si pensem amb els mitjans que disposaven, no relitzaven cap tipus de examen als Conservatoris.

Això provocava que, tot i que tenien una formació musical sòlida, no tenien cap mena de reconeixement oficial de les seves aptituds.

De tots els mestres encarregats de dirigir l´Escola cal destacar a  Josep Mª Arasa i Gargallo que, durant 37 anys va portar la direcció  musical de la Entitat. Durant tot aquest temps les coses varen funcionar d´una manera molt positiva si pensem en els objectius que es plantejava l´Escola i que es corresponien amb  la demanda cultural del poble i que era la de nodrir la banda de músics.

Quan l´any 1977 aquest home va deixar la direcció, l´Escola es trobava en un estat quasi bé desastrós. Estàvem ratllant els anys 80 i degut al conformisme i als escassos recursos econòmics de que es disposava, ens havíem conformat amb el que havíem fet, però no s´havia fet res per millorar i adaptar-nos a les noves perspectives que el futur ens plantejava.

A més de tot això les instal·lacions per treballar estaven en un estat quasi bé inacceptable. Però les expectatives econòmiques no animaven gaire a emprendre unes obres de remodelació, tot i que era  una idea que tots pensàvem que algun dia es podria portar a terme.

La quantitat d´alumnes a l´Escola era mínima. La majoria d´ells eren gent massa gran per adaptar-se (16-17 anys) a una reestructuració i, aprofitant el canvi de Director varen abandonar els seus estudis. Sols un reduït nombre d´antics alumnes van iniciar el proper curs, la resta van ser nois i noies -per primer cop noies- la majoria fills de socis molt vinculats a l´Entitat els que va iniciar els seus estudis musicals.

En aquest punt de la història de la nostra Escola, ens trobem davant d´un segon començament cap a noves expectatives de futur. La mentalitat dels alumnes, que en la seva totalitat es troben en edat escolar, aspira aconseguir un nivell semi-professional dels seus estudis musicals. La visió que fins llavors havia dominat el camp de l´ensenyament musical anava a perdre´s, en benefici d´una mentalitat mes oberta a noves expectatives de futur, i valorant el  estudiar música com una nova sortida professional, paral·lela sempre als ensenyaments obligatoris.

Durant el curs 1978-79 la incorporació de un professorat més jove,  per tant més prop de la mentalitat dels alumnes va propiciar el reciclatge de les estructures que fins llavors havien dirigit l´Escola.

El primer mestre, que podríem dir de nova Escola va ser Emili Navarro, professor de Oboè, encarregat de l´ensenyament de vent fusta i que va començar a obrir el camí a seguir.

El seu col.laborador en aquells temps va ser Carles Aguado, professor de Trompeta i que s´encarregava de la part de metall.

Aquesta situació va durar uns mesos. Emili Navarro deixava la seva tasca com a Mestre-Director i Carles Aguado passava a cuidar-se de la Direcció de l´Escola i la Banda.

Carles Aguado era professor de Trompeta i dels alumnes d´aquest instrument i per simpatia tots els de metall es van veure beneficiats. Aquest mateix any i degut al increment d´alumnes també es va decidir contractar els serveis d´un professor de Saxofó,  concretament de Francesc Socuellamos.

Encara  que les especialitats de aquest dos professors eren el Saxofó i la  Trompeta, les matèries impartides en aquells anys eren Solfeig, Clarinet, Flauta, Saxofó, Trompeta, Friscorn, Trompa, Trombó i Percussió. Hem de dir que durant la major part de la nostra existència com a Escola, hem funcionat molt més temps amb il·lusió que no amb recursos.

El curs 1979-80 i per primer cop es van matricular alumnes lliures al Conservatori de Tarragona. Fins llavors cap alumne havia realitzat exàmens a un centre oficial. Es van fer les matrícules que van ser en la seva majoria de Solfeig (1er. i 2on.) i Clarinet (Preliminar).

Des d´aquest curs es va intentar no baixar el ritme d´ensenyament per tal de poder donar una continuïtat a aquells alumnes que havien iniciat els seus estudis a nivell oficial.

La situació no va durar gaire temps, el curs 1984-85 començava i no hi havia director.

El curs 1984-1985 i degut a aquesta situació els mateixos components de la Banda de Música van col·laborar per tal de sostenir l´Escola, intentant que no es perdés en cap moment la qualitat de l´ensenyament i ells mateixos (els músics) varen fer de professors sempre desinteressadament.

Durant quasi bé un any la Junta Directiva de la Societat, i que és l´encarregada de vetllar pel bon funcionament de totes les seves seccions, va intentar localitzar un nou professional que pogués portar a terme tota la tasca iniciada i millorar-la.

Per fi l´any 1985 es va aconseguir un nou Director per a l´Escola i la seva banda aquest era Rafel Sanz i Major, professor de Clarinet.

Tot poc a poc va tornar al seu lloc. Es van regularitzar les classes i es va intentar seguir aquella continuïtat tantes vegades trencada pels canvis de Mestre. La situació durant els anys següents es va estabilitzar considerablement. Rafel Sanz impartia classes de Clarinet, Saxofon i Flauta al temps que dirigia la Banda de Música, Mª Pilar Obiol, Jordi Martí i Carles Royo donaven classes de Solfeig i Teoria.

Aquest curs 1985-86 es va incorporar un professor de Trompa, Carles Jordà, que s´encarregava de les classes de metall.

Aquesta nova plantilla de professors va donar la possibilitat d´aconseguir una continuïtat en l´ensenyament musical. El curs 1984-85 vam tornar a tenir alumnes matriculats, en règim de lliures, de 1er. de Solfeig.

El curs 1986-87, i seguint la trajectòria iniciada, el Solfeig es va ampliar fins a segon curs i els instruments varen seguir una trajectòria paralel·la. Això es va prosseguir en ritme creixent els anys successius.

Aquest curs 86-87, David Morales i Montañés, professor de Trombó de Pistons i Vares i Bombardí, va substituir a l´anterior professor de Metall.

També durant aquest curs es va integrar en la plantilla de professors Josefa Cabanes i Calabuig. Es va encarregar d´impartir les classes de Solfeig de Preliminar i 1r Curs.

Els cursos següents, les coses van funcionar com estava previst. Cada any es matriculaven al Conservatori de Tarragona nous alumnes, fins arribar a tenir 5 grups de Solfeig (Prel. 1er. 2on. 3er. i 4rt.), alumnes d´instrument des de Prel. fins a 3er. Curs en quasi totes les especialitats.

L´any 1988 en Rafel Sanz abandona la Direcció, i un altre cop l´Escola queda sense Director de la Banda i de l´Escola.

Fent recompte ens vam adonar que des de que Josep Mª Arasa havia deixat la Direcció de l´Escola, un total de sis professors/directors, entre els que van quedar i els que van provar, havien desfilat per la Societat i no es podia caure un altre cop en el mateix.

Amb el descontent per part dels pares dels alumnes, es va pensar en la possibilitat  que ocupés aquest càrrec Carles Royo i Baiges, ja que ell venia col·laborant amb l´ensenyament des de feia bastant temps i que per aquells temps estava acabant els seus estudis de clarinet i música al CSM de Barcelona.

També aquest any 1988 va ser de tot decisiu per tal d´afrontar un greu problema d´instal·lacions, concretament al local on desenvolupar la feina ja que tant sols es contava amb una petita aula a la part dreta del carrer Miralles i tres a la part Esquerra de les que una era la sala de reunions de la junta directiva i l´altra era l´arxiu de la banda.

Durant tots els anys d´existència de La Unió Filharmònica sempre s´havia perseguit un impossible, tenir un local en propietat on desenvolupar la seva tasca, tant a nivell de societat cultural, banda de música i escola de música. Van passar molts anys fins que es va poder liquidar la hipoteca que pesava sobre el magatzem on ens trobàvem.

Durant el pas dels anys, es va remodelar diferents cops per tal de condicionar-la a les exigències de les activitats que allí es realitzaven, però l´Escola de Música sempre restava igual. En una sola habitació es realitzaven totes les classes, la resta del local consistia amb una sala pol·livalent i un cafè.

A cop de fer molts projectes i plantejaments sobre les possibles remodelacions del local es va arribar a la conclusió que el més positiu era fer-lo tot nou.

Així que l´any 1990 es van iniciar les obres del nou edifici. Aquest immoble estaria ubicat al mateix lloc on des de feia molts anys havia estat situada la Societat, i estaria dotat de planta baixa i dues plantes més . La planta primera per l´Escola de Música i la planta superior per a l´Auditori de Música.

Les obres del nou local van finalitzar l´any 1993 de forma que el curs acadèmic es va iniciar amb els noves instal·lacions.

Durant el curs 1988-89 la plantilla va ser de nou ampliada. Es van contractar els serveis d´una professora de Piano, Carmen Pañella i Salvador. Al mateix temps es va rebre la col·laboració d´en Baldomer Barberà i Sebastià, excel·lent flautista de la nostra Banda i que es va brindar a donar classes d´aquest instrument.

Les asignatures impartides durant aquest curs van ser Solfeig, Flauta, Clarinet, Saxo, Trompa, Trompeta, Fliscorn, Trombó (pistons i vares), i Cant Coral.

El curs 1989-90 es va tornar a ampliar el quadre de professors amb Rafel Margalef i Serra, professor de Saxo. Durant aquest curs 1990-91 vam tornar a realitzar una ampliació de la plantilla de professors amb els serveix de Xavier Bertomeu, professor de percussió, i que va passar a atendre als alumnes d´aquesta especialitat i Jordi Martí Valmaña, alumne de la pròpia entitat, que estava finalitzant els seus estudis en el Conservatori de Barcelona en l´especialitat de trompeta i fiscorn.

El curs 1997-1998 per primera vegada es nomena un director de l´escola que no és el mateix que el de la banda de música ja que l´actual director Carles Royo i per oposicions passa a ser el nou professor de música de l´Institut Ramon Berenguer IV de la nostra ciutat i no pot compaginar  les dues feines i proposa a Jacint Gisbert, que ja era professor de clarinet a l´escola de de el curs 93-94, per assumir la direcció de l´escola.

Aquest mateix any i a proposta del professor de clarinet es realitza el primer curset de clarinet a la nostra escola, aquest curset ha donat pas a les ja conegudes Jornades Musicals que aquest any arribaran a la XVIII edició i que a portat a la nostra entitat les millors figures musicals més rellevants del panorama Europeu.

El curs 97-98 i per  impulsar més a la gent jove l´escola es torna a crear la Banda Juvenil de l´Escola de Música i que fins l´actualitat està en ple funcionament i totalment consolidada. Aquest mateix curs i formada la Banda Juvenil s´organitza la I Trobada de Bandes Juvenils de Catalunya que s´ha mantingut fins l´actualitat, assistint a la mateixa un nombre creixent de bandes Juvenils any darrera any, reunint d´aquesta manera a més de 500 joves músics.

La idea de donar un nou aire a l´escola i modernitzar-la passa per la incorporació dels instrument de corda polsada i fregada com son el violó, violoncel i la guitarra incorporant a dos professors Núria Ortí,  Náiade Martínez i  Xavi Forner respectivament, això com realitzar audicions trimestrals per als pares i públic en general, idees que s´han mantingut fins l´actualitat.

La seva Escola de Música és Centre Reconegut pel Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a impartir classes de música de Grau Mitjà, essent reconegut el 2º Cicle de Grau Mitjà l´any 2000.

El mateix any i per primera vegada els professors de l´escola organitzen un concert d per poder ensenyar als pares, alumnes i públic la qualitat de l´ensenyament de la nostra escola de música.

El curs 2002-2003 comencem un nou projecte amb l´aula de música moderna contractant a Llum Sánchez, persona amb molta experiència amb el mon del cant modern.

L´any 2005 encetem una nova reforma als nostres locals, que consisteix amb adequar el vestíbul i eliminar les barreres arquitectòniques, adequant les instal·lacions a la nova normativa, canviant l´accés a l´escola pel carrer Miralles, convertit en carrer de vianants, la qual cosa facilitava l´entrada i sortida d´alumnes.

L´any 2006 l´escola de música participa en la Capital de la Cultura Catalana, celebrada a Amposta, realitzant diverses audicions, activitats i concerts a càrrec de totes les seccions que formen l´escola: Big-Band, Banda Juvenil, Orquestra de Guitarres, Cant Coral Infantil, etc.

L´any 2010 organitza per primer cop les Colònies Musicals participant els músics de la banda juvenil juntament en altres formacions procedents de escoles de música de Catalunya. En aquestes estades es pretén passar uns dies d´esbarjo, a més de assajar totes les formacions juntes, corda i vent, per posteriorment oferir un concert obert al públic en les obres treballades.