MÚSICA DE CAMBRA AL CICLE DE MÚSICA

Notes de programa (Beethoven-Klein-Kodály)

Tot i tractar-se d’una forma cambrística menys conreada –quantitativament- que el quartet de corda, el trio ha rebut l’atenció dels grans compositors en el decurs dels darrers dos segles i mig, amb significatives aportacions de Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert i Boccherini, entre molts d’altres.

La seua textura tripartida –hereva de la triosonata barroca- ha propiciat que els compositors hagin sovint explotat al màxim el potencial dels tres instruments, compensant el reduït nombre d’intèrprets amb una escriptura musical intensa, concentrada, gairebé solística en cadascuna de les parts individuals, rica en recursos tècnics com ara els acords, les notes alternades ràpidament, les tessitures extremes o una variada i precisa dicció de l’arc.  

Quan, el 1798, escriví els tres trios del recull Opus 9, aquesta no era -ni de bon tros- la primera incursió de Ludwig van Beethoven en el gènere: l’havia precedit el Trio Op. 3 i la fulgurant Serenata Op. 8 -composada l’any anterior-, alhora, l’Opus 9 és darrer treball del compositor dedicat al trio amb aquesta disposició instrumental. Beethoven enllaça aquí amb els precedents en el gènere, molt especialment amb el Divertimento K. 563 de qui va ser professor seu, W. A. Mozart. El primer trio del recull, en la tonalitat de Sol Major, és una obra exultant, plena de vitalitat, que esclata amb una rauxa típicament beethoveniana des dels primers acords. Altrament, tampoc està exempta de moments de lirisme i profunditat, de dilatats cants i delicades filigranes entre les tres veus, així com petites bromes i sorpreses.

L’hongarès Zoltán Kodály es formà inicialment a l’Acadèmia de Budapest, tenint com a companys de classe a Bela Bartok i a Ernst von Dohnányi. Amb Bartok compartí un profund interès pel folklore hongarès, cosa que els va portar a compartir llargs viatges per tal de recollir in situ la música tradicional del poble. Aquesta circumstància, unida a una intensa formació clàssica, li imprimeixen a la música de Kodály una peculiar aroma, combinació de frescor popular i refinament culte, tal com ens mostra el seu Intermezzo.

El compositor txec Gideon Klein estudià piano i composició a Praga, al mateix temps que musicologia; la seua escriptura musical s’entronca –en bona mesura- amb compositors com ara Janacek, Kodaly o Szymanowski. L’estil de Klein es caracteritza per les seues sonoritats marcades, netament perfilades, alhora que amb un contrapunt i un joc de textures dinàmic i rigorós. El seu Trio per a cordes, de gran força expressiva, fou escrit al camp de concentració de Terezín, al qual Klein fou deportat degut als seus orígens jueus, i on dinamitzà l’activitat cultural i es dedicà intensament a la composició. Finalitzà aquesta composició –l’última que escrigué- nou dies abans de ser enviat al camp d’extermini de Fürstengrube, on trobà la mort.

De l’interès d’uns instrumentistes ebrencs per la Música de cambra, en sorgeix el Trio Ilerca, una formació dedicada a l’aprofundiment en el repertori del trio de corda, amb la voluntat d’invitar el públic a conèixer la riquesa del repertori clàssic i contemporani de la Música de Cambra.

Programa

I part

 

Trio Op. 9 Nº1 en Sol Major

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

1.      Adagio-Allegro con brio

2.      Adagio, ma non tanto, e cantabile

3.      Scherzo

4.      Presto

 

 

II part

Intermezzo

Zoltán Kodály (1882-1967)

 

Trio per a cordes

Gideon Klein (1919-1945)

1.      Allegro

2.      Variacions sobre una cançó popular morava

3.      Molto vivace

 

                                                                                                                 -----------

Núria Ortí, violí

David Matheu, viola

Nàiade Martínez, violoncel

 

Més info: 

17è Cicle de Música Ciuta d´Amposta