La Unió Filharmònica d´Amposta

La Fila al FacebookTwitter: @lafilaampostaPicasa de la FilaCanal Youtube de la Fila

Coral Aquae de la Unió Filharmònica d´AmpostaBig Band de la FilaAPIMA. Associació de Pares i Mares d´Alumnes de l´Escola de Música de la Fila
Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta

22/ABR/2010

Història

Es coneix positivament que foren un grup de músics valencians, concretament de la Vall d´Uixó i Nules, els que arribaren a Amposta a treballar, i donat el cas que alguns d´ells sabien música i portaven el seus instruments per tal d´omplir el seu temps lliure, decidiren de començar a tocar junts.

La realitat social i cultural de les bandes de música a la comarca del Montsià no constitueix un fet aïllat d´un sol poble, sinó que es tracta d´una realitat generalitzada a quasi tots els pobles que la conformen.

Hi ha molts trets que configuren i són propis de la nostra comarca però, si n´hi ha un de molt significatiu és sense cap mena de dubte les Bandes de Música. Encara que potser estem massa acostumats a veure-les i escoltar-les, molts cops no valorem ni la seva tasca, ni el seu significat, ni el sacrifici dels seus components anònims.

Les Bandes de Música a la Comarca del Montsià ja són quelcom més que una tradició, són una necessitat i un hàbit cultural que ens diferencia de la resta de comarques catalanes, al temps que són un clar exponent de la nostra identitat, com el riu o el mateix Delta de l´Ebre.

Han estat aquestes societats musicals les que han atorgat la possibilitat de formació musical i cultural a un gran nombre de persones durant la seva existència. Hereus d´una tradició purament militar en el seu naixement, les bandes de música a les nostres terres han anat deixant els seus vincles amb la milícia per a convertir-se en motors culturals d´un gran abast per a totes les capes socials.

Fou precisament a principis del nostre segle que l´economia favorable de la zona va donar lloc a importants moviments migratoris. El principal component de la immigració no fou de pobles de la comarca sinó de gent d´altres indrets que decidiren quedar-se, atrets per les expectatives tan favorables que oferia aquella terra en aquells anys.

Aquest fou el cas d´Amposta, ja que la població es multiplica per dos des del 1910 fins el 1920. Foren uns anys de molta activitat a tot el poble: obtenció del titol de Ciutat (1908), construcció del Grup Escolar Miquel Granell (1912), carretera d´Amposta a Santa Bàrbara, eixample de la carretera al seu pas pel carrer Corsini, clavegueram dels carrers Corsini i Avgda de la Ràpita, eixample dels canals de la ciutat, instal·lació dels ponts del canal de la ciutat, instal·lacio de voreres i enllumenat dels carrers, reparació de l´Església Parroquial, les Cases Barates (1917-19), el Pont Penjat (1919), el Club Futbol Amposta (1915), etc... i en aquest context social i econòmic sorgí la Unió Filharmònica.

Es coneix positivament que foren un grup de músics valencians, concretament de la Vall d´Uixó i Nules, els que arribaren a Amposta a treballar, i donat el cas que alguns d´ells sabien música i portaven el seus instruments per tal d´omplir el seu temps lliure, decidiren de començar a tocar junts.

Quan a l´any 1915, i per celebrar les Festes Majors, l´Ajuntament d´Amposta contractà una banda de música de la Vall d´Uixó, aquests músics valencians s´agruparen per formar un grup per fer ball a les festes de la ciutat.

Als dos anys, el 1917, els músics valencians que havien estat fundadors de la primera banda de música de la ciutat, i per raons sembla que econòmiques, resolgueren tots plegats abandonar el grup i formar-ne un altre. Aquest nou grup es va anomenar en un primer moment "Unión de Forasteros", per convertir-se després, concretament el 21 de juliol de 1918, en la Unió Filharmònica. D´aquesta forma nasqueren a Amposta i en el periode de dos anys dues bandes de música.

La 1a Bandera del grup es va adquirir per subscripció voluntària i alhora que s´estrenaven els primers uniformes es va efectuar la presentació oficial de la Banda a la població.

Només al cap de set anys, el 1923, la nostra banda de música aconseguí el 1er. Premi al Certamen Musical de Bandes de Música a Tarragona, la qual cosa ens dona una visió de l´esforç i tenacitat d´aquells veritables artistes que ignorant l´esforç que la feina del camp suposa, dedicàven el seu temps de lleure a la formació cultural i musical.

Tot i que Bautista Solé i Masia consta con el primer president oficial de la societat consolidant-la i engrandint-la, cal fer esment de Jaume Nicolás, músic del grup primitiu que va encarrilar tot el procés de creació de la nostra societat.

El primer director fou en Leopoldo Segarra i Miguel, persona que desenvolupà una fructífera tasca, succeint-lo en el càrrec per dos cops diferents el Mestre D. Joan Cid i Mayos que elevà a un gran nivell artístic "La Fila".

Entre els dos períodes del Mestre Joan Cid varen ocupar la direcció de l´Entitat Arturo Sánchez i Ramon, i Fulgenci Badal i Moles.

Durant els tristos i negres anys de la Guerra Civil espanyola, es va trencar la continuïtat de la nostra Entitat, destruint-se tot el patrimoni, tant els béns com el material de l´arxiu musical.

Passat aquest trist període, els admirables artistes en molt reduït nombre començaren a reunir-se un altre cop i van tornar a efectuar alguns assajos, aquesta vegada sota la direcció de Dimas Abellan i Peñasco, el qual residí cert temps a Amposta.

Més tard va ser el músic ampostí Agustí Ràfales i Cercós l´encarregat de mantenir viva l´esperança, efectuant Concerts amb la banda de Música i recopilant part de l´arxiu musical perdut.

Resolts a consolidar un altre cop LA UNIÓ FILHARMÒNICA, es va acceptar el desinteressat oferiment de Sixto Mir i Baldrich per a les funcions de Director.

Cert temps després va ocupar la direcció de la banda Josep Maria Arasa i Gargallo, que aquelles dates vivia a Tarragona, i que havia estat músic sota la batuta de En Joan Cid. El Mestre Arasa, com familiarment el va conèixer tothom, va dirigir aquesta formació musical durant 37 anys.

Quan va marxar, varen ocupar el seu càrrec, durant períodes de transició fins que no es va trobar un nou mestre, Baldomer Barberà i Sebastià i posteriorment Emili Navarro Hernández. A tots dos els va succeir Carles Aguado i Aguado el qual va impulsar durant cinc anys la tasca de l´Escola de Música i la Banda.

Va prosseguir la tasca d´ensenyament En Rafel Sanz i Mayor durant cinc anys més, fins l´any 1988, creant un Grup de Cambra i formant una Banda Juvenil.

En l´actualitat, i fruit de la tasca realitzada dirigeix la banda de Musica Carles Royo i Baiges, alumne de la pròpia Escola, que després de realitzar els seus estudis a Tarragona i Barcelona, continua la preparació dels futurs components de la Banda de Musica. La direcció de l´escola està a càrrec d´en Jacint Gisbert i Serrat, que també fou alumne de la pròpia escola.

La Unió Filharmònica, en l´actualitat està integrada en la Federació Catalana de Societats Musicals de la que fou entitat fundadora

En l´arxiu musical de la Societat hi han catalogades més de 1500 Obres de Concert, pas-dobles, marxes de cercavila, marxes fúnebres i de processo, himnes, Sardanes, etc...

La nostra Banda de Música en el seu llarg recorregut per les Ciutats i Pobles de la nostra geografia així com a l´estranger, ha obtingut nombrosos guardons, a més de innumerables distincions al mèrit musical, al temps que ha participat en nombrosos festivals

Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta > Banda de Música > HistòriaLa Banda de Música a la plaça del Castell d´Amposta (21/11/2010)


T´agrada cantar?