La Unió Filharmònica d´Amposta

La Fila al FacebookTwitter: @lafilaampostaCanal Youtube de la Fila

Coral Aquae de la Unió Filharmònica d´AmpostaBig Band de la FilaAPIMA. Associació de Pares i Mares d´Alumnes de l´Escola de Música de la Fila
Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta

8/OCT/2015

Ecologia musical

El passat dissabte 3 d´octubre vam poder fer un viatge a un passat musical no tant llunyà -ni en el temps ni en l´espai- amb els sons d´Harmonia del Parnàs.

"Música, dansa i amor". Un viatge pel barroc de la cort i el teatre. Cicle de Música "Ciutat d´Amposta". Dissabte 3 d´octubre de 2015.


Harmonia del Parnàs
Bea Lafont, soprano
David Antich, flautes de bec
Guillermo Martínez, violoncel
Marian Rosa Montagut, clavicèmbal i directora

Ara que fa uns anys que la paraula "eco" ha anat envaint les parades de verdures i fruites amb l´etiquetatge de "producte ecològic", ara que la mai abandonada dieta mediterrània ens ha retornat amb força per introduir-se als nostres menús, quan probablement d´algunes cuines mai havia sortit, ara que ens assalta l´interrogant que potser "allò d´abans" era més bo, saludable i gustós, la música no en podia quedar al marge.


L´aparició dels enregistraments sonors l´any 1876 amb la invenció del fonògraf de Thomas A. Edison ens va permetre substituir la memòria o el record d´una interpretació per un document sonor permanent al qual podríem retornar cada cop que volguéssim, sense permetre que el record desfigurés el ja escoltat. Així des de finals del segle XIX fins l´actualitat podem conèixer de primera mà com els diferents intèrprets, directors, orquestres, solistes, etc han interpretat la música, com un Allegro en mans de Mengelberg, no és el mateix que sota el mestratge de Klemperer, ni tampoc en mans de Savall.


Habitualment s´estableixen tres corrents principals d´interpretació musical: l´expressiva, la neo-objectiva i la historicista. Sense voler entrar en tecnicismes que puguin espantar als lectors podríem considerar com "eco-música" aquesta última coneguda com historicista.


L´hem d´entendre com una interpretació on es fan coincidir diferents elements que ens apropen a la realitat sonora i interpretativa de quan fou escrita l´obra. Així s´utilitzen instruments originals o reproduccions dels de l´època amb elements com cordes de tripa de xai, o amb una afinació molt més baixa (415Hz en lloc de 440). Però la reconstrucció sonora no finalitza amb els aspectes materials i tècnics dels instruments, sinó que cal buscar, consultar i documentar les tècniques interpretatives de l´època, ornamentacions, etc., i posar de relleu tota la retòrica musical impregnada d´afectes, d´aquesta forma ens aproparem al so i a la interpretació d´una època determinada.


Harmonia del Parnàs és en aquest sentit una formació "eco", ja que no només s´interessa per la interpretació historicista sinó que a mes fuig del cànon d´obres i compositors que per interessos comercials s´han convertit amb el pas dels anys en el "top barroc". A partir de la seva recerca en biblioteques de diversa espècie: públiques, privades, eclesiàstiques, etc. han tret la pols a nombroses obres i autors d´una època que fins ara romanien desconeguts i per tant no presents a les sales de concerts.


El passat dissabte 3 d´octubre vam poder fer un viatge a un passat musical no tant llunyà -ni en el temps ni en l´espai- amb els sons d´Harmonia del Parnàs. Un viatge al barroc musical prescindint de Bach, Haendel, Telemann o Purcell, però amb autors com Francesc Corradini, Francesc Valls, Francisco Iliana, Francesco Mancini, Manuel Ferreira, José Pradas o Juan Hidalgo. Tots ells, autors que van conrear obres per a diferents escenaris com la cort o el teatre. Un repertori on vam poder escoltar danses en forma de suite, àries amb recitatius d´obres teatrals i sarsueles, on es cantava a l´amor, inclús una obra d´extraordinària bellesa de gènere religiós.


Amb la sonoritat del clavicèmbal, el violoncel, les flautes de bec i la veu de la soprano vam ser testimonis d´un paisatge sonor instrumental, vocal, profà i també religiós de diferents autors de finals del segle XVII i principis del XVIII que amb les seves creacions constitueixen la part més desconeguda, que no desproveïda de qualitat, d´una música amagada als nostres sentits i que, Marian Rosa Montagut -directora de l´agrupació- i Harmonia del Parnàs han reviscut i re-creat amb la espontaneïtat i frescor amb que aquestes obres foren concebudes.


La recerca musicològica en els nostres arxius, com la que porta a terme Harmonia del Parnàs, ens obre les portes a una quantitat encara avui desconeguda de material musical inèdit que espera ser retrobat per portar als nostres sentits els sons durant anys silenciats per l´oblit i la nostra pròpia ignorància d´un patrimoni musical que no ens és gens aliè, així que gaudim d´aquest ecologia musical, amb unes obres d´abans, amb instruments com els d´abans i amb els criteris d´interpretació que els van concebre. Felicitats pel projecte!


Per saber més: https://harmoniadelparnas.wordpress.com


Autor de l´article: Carles Royo. Director de la Banda de Música La Unió Filharmònica d´Amposta.


Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta > Arxiu de notícies > Ecologia musical

Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta > Arxiu de notícies > Ecologia musical

Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta > Arxiu de notícies > Ecologia musical


Informació relacionada:

28/9/2015 Entrevista a Marian Rosa Montagut, directora d´Harmonia del Parnàs

Programa del concert

Cartell del concert


Més fotos:

20151003 21è Cicle de Música - Harmonia del Parnàs






T´agrada cantar?